Refugi de confinament

El 15 de març de 2020 es va declarar l’estat d’emergència a Espanya i va començar una quarantena que oficialment duraria noranta-nou dies. En aquell moment, la fragilitat del sistema de producció actual es va fer evident; la Xina és la fàbrica d’aquest sistema globalitzat, però què passa si una de les peces de la cadena falla? Com ens arribaran els subministraments? Estem acostumats a donar per fet l’accés als recursos: aigua, energia, aliments, materials… Però no en tenim l’accés garantit; vivim en un planeta que és incapaç de mantenir el ritme de consum actual i, si continuem així, acabarem esgotant-lo. El model de construcció actual hi juga un paper clau, ja que explota el 50 % dels recursos naturals extrets a tot el món i genera el 50 % dels residus, molts dels quals no es gestionen correctament, cosa que danya molts ecosistemes del nostre entorn. En aquests temps d’incertesa i circumstàncies extraordinàries, vaig decidir dur a terme un experiment extrem: confinar-me en una parcel·la de terra al camp de Mallorca per viure-hi i construir un petit refugi. L’objectiu era veure si era possible habitar aquest lloc utilitzant només els materials trobats en aquest paisatge de 12.000 m². Al llarg dels anys, s’havien acumulat tota mena de materials en aquest lloc, alguns del sector de la construcció i d’altres de l’agricultura. Per tant, el primer pas va ser elaborar un catàleg de totes les matèries primeres que teníem disponibles i començar ràpidament a construir un refugi inicial des del qual dissenyaríem, construiríem i habitaríem el Refugi de Confinament.